
La Sindicatura de Greuges, equivalent al Defensor del Pueblo espanyol i a l'Ombudsman en làmbit internacional, té com a funció defensar la ciutadania dels abusos dels responsables polítics. En el nostre cas, de les perversions que puguen cometre la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments valencians. Està regulada en l'Estatut d'Autonomia, és de designació parlamentària i per al seu nomenament calen dos terços dels vots de les Corts. El Síndic formula advertències, recomanacions, suggeriments i recordatoris. Els seus informes no són vinculants, i no té capacitat de sancionar. Per tant, ara per ara només simbolitza i per als temps actuals no és poca cosa el dret de la ciutadania a ser escoltada per algú i a mantenir l'esperança en una conducta correcta de les Administracions públiques. Malgrat les limitacions de la Sindicatura, no és un ornament legal sinó una institució molt important perquè reforça la percepció democràtica de la societat, en origen garantida pel propi text constitucional i pels estatuts autonòmics. Al nostre País ha permès visualitzar i publicitar denúncies que, d'una altra forma, no hagueren estat mai fetes públiques.
Per a garantir la seua independència, l'objectivitat i l'allunyament de les influències externes, la titularitat de la Sindicatura de Greuges mereix recaure en persones amb un currículum professional adequat, i apartades de la militància política. Però a partir d'ara, amb l'elecció de José Cholbi Diego, s'hi instaura un perfil acusadament polític que, a manera de precedent, potser definirà el càrrec del Síndic per a sempre. Cholbi, instal·lat en la política des del franquisme (al Ministerio de Educación), ha sigut cofundador i dirigent d'Aliança Popular i més tard del Partit Popular, diputat, senador, pertany a la direcció regional del partit i és vicepresident de les Corts Valencianes.
Els qui van a fer-ho possible semblen haver-se dit: avui per tu, demà per mi. Del Partit Popular, que ha intentat per partida doble desfer-se de la Síndica de Greuges en funcions Emilia Caballero (advocada destacada en la defensa dels drets humans i en especial dels drets de les dones) pels seus informes crítics fins i tot amb el rebuig enutjós del Tribunal Superior de Justícia, ens ho podíem esperar tot. Però resulta molt forta la decepció de veure el Partit Socialista claudicant davant el PP i contribuint a anul·lar el prestigi i tota la càrrega simbòlica, per a la ciutadania, d'una figura institucional tan destacada, alimentant l'escepticisme sobre la seua efectivitat, sobre la independència real de les seues decisions i sobre l'acatament dels poders públics a les mateixes. Poc importa si es tracta d'un pacte a canvi de l'entrega de documents o a canvi de l'acceptació de determinats candidats al Senat o al Parlament Europeu. És una vergonya i un abandonament de les aspiracions de l'esquerra.
Un ciutadà